PUBLICITAT I CIÈNCIA: CREACIÓ DEL BLOC

El Primer dia de classe, ens vam ajuntar per parlar de quina seria la temàtica del nostre bloc. Inicialment, la idea era fer-lo sobre un tema que a primera vista semblava atractiu però ens vas aconsellar una temàtica, no tant complexa però alhora específica. El resultat va ser les invocacions al llenguatge científic al discurs publicitari.
En un inici, el fet que a la mateixa unitat formativa de gestió de la informació ens proporcionéssiu la lectura de La publicidad y sus complejas relaciones con el discurso científico, ens va permetre iniciar el treball amb un coneixement previ.
Al principi, ens va resultar complicat trobar informació sobre el tema, ja que tot el que trobàvem feia referència o bé a la ciència, o bé a la publicitat. Necessitàvem informació molt més específica, ja que teníem molt ben definit la base del tema.
El que vam fer, va ser recopilar la major part d’informació possible de llibres, webs i articles, i distribuir-ho de manera que cada una de nosaltres pogués cobrir un article referent a la temàtica corresponent.
El primer escrit que es va penjar al bloc, va ser la introducció del tema, i constava de les primeres dades i informació que teníem. Poc a poc, vam anar desenvolupant articles en correspondència al nostre aprenentatge. Finalment, al tenir un coneixement molt més ampli, van sorgir altres branques que també vam intentar cobrir; com per exemple, el perquè o origen d’aquestes invocacions científiques i l’analfabetisme científic que envolta la societat.
El darrer punt a destacar, foren les entrevistes que varen ser la última activitat que vam dur a terme i on vam acabar de establir un coneixement més objectiu a partir de dos punts de vista subjectius (un biòleg i una publicista).
Hem intentat extreure informació dels majors àmbits possibles, per això fins i tot recomanem un bloc i una filmografia que apel•len a aquest tema, de la mateixa manera que la biografia utilitzada i les webs consultades.
Per acabar, l’estructura del bloc hem intentat que sigui clara i ordenada, per això cada títol esta precedit per una senyalització la qual indica de quin tipus de text es tracta i de què tracta. Per exemple, hi ha articles d’opinió, cròniques, noticies, enquestes, entrevistes, etc.

Per resumir el què estat el nostre treball, hem considerat adient fer una menció sobre els punts més importants d’aquest d’una manera breu i esquemàtica:
• Sabem que la publicitat no és una ciència
• Tot i això però, no podem obviar que tota la població tingui la suficient cultura científica com per seleccionar quines de les dades que s’afegeixen en el producte; per fer-lo més fiable i creïble; són certes, errònies o falses.
• En el àmbit que es produeixen més abusos de termes científics són en la cosmètica i en l’alimentació (sobretot làctics).
• Es comet un mal ús del llenguatge, no solament per aportar vocabulari o dades científiques, sinó de la manera que aquests s’utilitzen, moltes vegades erròniament.
• Ara hi ha més control legislatiu que abans (en la publicitat).
• L’objectiu de la publicitat ha estat sempre vendre. Des de fa anys es cometen utilitzacions incorrectes de termes, ja que gran part de la població no se’n adona i per tant es ven més.
• Moltes vegades només remarcant les propietats bàsiques d’un producte es ven més que un que no ho fa. (ex: pa i fibra: tot pa porta fibra, malgrat això, el que posa PAN CON FIBRA es considera més bo (per la salut) que el que no ho diu.)
• Quines solucions hi ha per no ser tant enganyats? Més cultura científica? És una solució massa . La solució potser estar en augmentar el rigor amb que aquestes macroempreses utilitzen molts termes.
• A la llarga pot sortir contraproduent que un producte contingui en la seva publicitat, termes erronis o exagerats...
• Utilització de eufemismes
• Tret que ens caracteritza avui en dia: procés tecnològic i científic. Potser per això l’abús és més exagerat
• Obsessió de la nostre societat per la línia, la salut, la bona alimentació... malgrat això, es consumeixen més productes manufacturats que potser diuen que porten els mil i un beneficis, que els ordinaris de tota la vida.
• Actualment, els productes són molt semblants els uns als altres els publicistes busquen estratègies de marqueting per atreure a un públic, fàcil d’impressionar, amb dades del tipus “estudis comprovats científicament” o bé “testat en X dones”.

En conclusió, la nostre idea era intentar ser objectives, però d’alguna manera ens hem acabat posicionant, després de veure que gairebé és inexistent la publicitat que no utilitza aquestes estratègies. Sabem que no estem enganyats del tot; atès que aquesta publicitat es revisa davant notari; però si que hi ha un desconeixement de cultura científica que alhora en atrau per comprar el producte que se’ns anuncia.

COMPARACIÓ ENTRE LES ENTREVISTES DE JOSEP MARLÈS I MONTSERRAT GUILLÉN.

El punt en comú entre un biòleg i una comunicadora, és que la introducció de termes científics en la publicitat és positiu, si s'utilitza bé.
Segons Marlès, la publicitat amb termes científics s'ha d'utilitzar amb rigor, perquè sinó els qui surtim perjudicats som nosaltres, com a consumidors. Segons Guillén, la publicitat amb termes científics és una manera innovadora i atractiva per convéncer al públic, d'una manera diferent a com s'ha fet sempre. El públic vol novetats, i la publicitat dóna la novetat demanada, amb termes científics que molts no entenem, però que ens és igual, perquè el comprarem igual, ja que preferim la novetat abans que saber la veracitat d'aquell producte.
La publicitat és una estratègia, que busca vendre un producte però les eines que empra han d'estar ben utilitzades perquè sino és quan succeeixen polèmiques, com l'exemple del cas Actimel.

entrevista: MONTSERRAT GUILLÉN, PROFESSORA DE LA FACULTAT DE COMUNICACIÓ BLANQUERNA ( executiva de comptes, creativa publicitària)

Què opina sobre l'utilització de termes científics, a vegades de forma abusiva o enganyosa, en la publicitat amb l'objectiu de vendre més?

La publicitat no és una ciència. Utilitza recursos del mètode social, confirmats per les audiències, per saber si aquests són eficaços o no ho són.
De la mateixa manera, hem de considerar la part creativa, hi ha unes regles establertes, un model a seguir, el model Aida que es refereix en gran part a tot el que és captació de la publicitat, interès, etc.
El que passa amb la publicitat actualment és que busca nous mètodes per a captar l'atenció, aquests requereixen un estudi, una revisió de l'experiència.
És difícil fer experiments, s'agafen mostres que sempre són representatives. Per això es realitzen estudis de consum, hi ha agències que ivestiguen i recullen apunts sobre la temàtica que es publicitarà, la captació del públic, etc.

Són abusos els que es comet?

No, no crec que siguin abusos. Es busca la novetat, si dones una dada és més creïble que si parles en general. Un altre tema és si el públic coneix el significats dels termes científics que s'utilitzen.

Parlem de les dades, sovint veiem en anuncis com el d'actimel, per exemple, frases com " testats científicament o en X persones"; tenen més veracitat? Són reals aquestes afirmacions?

Sí, les afirmacions són reals i comprovades devant notari. No és que siguin més veraços o no, simplement capten millor l'atenció del públic. Un exemple, si anuncies una llet X amb calci, i un altre publicista anuncia una llet X simplement, al teu cap quedarà gravat que la llet X porta calci i serà la marca que recordaràs, encara que ja sabem que ambdues en porten.

Vivim unts temps governats per l'estètica, l'aparença, són infinitat els anuncis de cosmètics, de nutrició, de dieta, ... Hi ha alguna mena d'influència cap al públic?

Penso que la publicitat és un reflex de la societat. El que fa la publicitat és interessar-se, aprofitar-se de la situació, el context, les inquietuds socials per fomentar les avantatges dels seus productes. Daltra banda, no tot es negatiu, també hi ha elements concienciadors i d'aprenentatge, no nomès per aprimar-se. És cert que hi ha un cert culte al cos, però també aprenem que és bo dur una vida sana, sabem que hi ha abusos que no podem cometre com els menjars ràpids, la manca d'esport, etc.

Quina és la diferència entre la publicitat i la ciència actualment en relació a la d'anys anteriors?

Crec que la gent avui en dia està més preparada. Els productes cada cop són més semblants, són iguals. El que busquen els publicistes és destacar quelcom per captar l'atenció, perquè amb la competència que hi ha, pocs elements d'un producte és poden destacar.
Em torno a referir a l'exemple de la llet X amb calci, o la llet X sense calci.