PUBLICITAT I CIÈNCIA: CREACIÓ DEL BLOC
El Primer dia de classe, ens vam ajuntar per parlar de quina seria la temàtica del nostre bloc. Inicialment, la idea era fer-lo sobre un tema que a primera vista semblava atractiu però ens vas aconsellar una temàtica, no tant complexa però alhora específica. El resultat va ser les invocacions al llenguatge científic al discurs publicitari.
En un inici, el fet que a la mateixa unitat formativa de gestió de la informació ens proporcionéssiu la lectura de La publicidad y sus complejas relaciones con el discurso científico, ens va permetre iniciar el treball amb un coneixement previ.
Al principi, ens va resultar complicat trobar informació sobre el tema, ja que tot el que trobàvem feia referència o bé a la ciència, o bé a la publicitat. Necessitàvem informació molt més específica, ja que teníem molt ben definit la base del tema.
El que vam fer, va ser recopilar la major part d’informació possible de llibres, webs i articles, i distribuir-ho de manera que cada una de nosaltres pogués cobrir un article referent a la temàtica corresponent.
El primer escrit que es va penjar al bloc, va ser la introducció del tema, i constava de les primeres dades i informació que teníem. Poc a poc, vam anar desenvolupant articles en correspondència al nostre aprenentatge. Finalment, al tenir un coneixement molt més ampli, van sorgir altres branques que també vam intentar cobrir; com per exemple, el perquè o origen d’aquestes invocacions científiques i l’analfabetisme científic que envolta la societat.
El darrer punt a destacar, foren les entrevistes que varen ser la última activitat que vam dur a terme i on vam acabar de establir un coneixement més objectiu a partir de dos punts de vista subjectius (un biòleg i una publicista).
Hem intentat extreure informació dels majors àmbits possibles, per això fins i tot recomanem un bloc i una filmografia que apel•len a aquest tema, de la mateixa manera que la biografia utilitzada i les webs consultades.
Per acabar, l’estructura del bloc hem intentat que sigui clara i ordenada, per això cada títol esta precedit per una senyalització la qual indica de quin tipus de text es tracta i de què tracta. Per exemple, hi ha articles d’opinió, cròniques, noticies, enquestes, entrevistes, etc.
Per resumir el què estat el nostre treball, hem considerat adient fer una menció sobre els punts més importants d’aquest d’una manera breu i esquemàtica:
• Sabem que la publicitat no és una ciència
• Tot i això però, no podem obviar que tota la població tingui la suficient cultura científica com per seleccionar quines de les dades que s’afegeixen en el producte; per fer-lo més fiable i creïble; són certes, errònies o falses.
• En el àmbit que es produeixen més abusos de termes científics són en la cosmètica i en l’alimentació (sobretot làctics).
• Es comet un mal ús del llenguatge, no solament per aportar vocabulari o dades científiques, sinó de la manera que aquests s’utilitzen, moltes vegades erròniament.
• Ara hi ha més control legislatiu que abans (en la publicitat).
• L’objectiu de la publicitat ha estat sempre vendre. Des de fa anys es cometen utilitzacions incorrectes de termes, ja que gran part de la població no se’n adona i per tant es ven més.
• Moltes vegades només remarcant les propietats bàsiques d’un producte es ven més que un que no ho fa. (ex: pa i fibra: tot pa porta fibra, malgrat això, el que posa PAN CON FIBRA es considera més bo (per la salut) que el que no ho diu.)
• Quines solucions hi ha per no ser tant enganyats? Més cultura científica? És una solució massa . La solució potser estar en augmentar el rigor amb que aquestes macroempreses utilitzen molts termes.
• A la llarga pot sortir contraproduent que un producte contingui en la seva publicitat, termes erronis o exagerats...
• Utilització de eufemismes
• Tret que ens caracteritza avui en dia: procés tecnològic i científic. Potser per això l’abús és més exagerat
• Obsessió de la nostre societat per la línia, la salut, la bona alimentació... malgrat això, es consumeixen més productes manufacturats que potser diuen que porten els mil i un beneficis, que els ordinaris de tota la vida.
• Actualment, els productes són molt semblants els uns als altres els publicistes busquen estratègies de marqueting per atreure a un públic, fàcil d’impressionar, amb dades del tipus “estudis comprovats científicament” o bé “testat en X dones”.
En conclusió, la nostre idea era intentar ser objectives, però d’alguna manera ens hem acabat posicionant, després de veure que gairebé és inexistent la publicitat que no utilitza aquestes estratègies. Sabem que no estem enganyats del tot; atès que aquesta publicitat es revisa davant notari; però si que hi ha un desconeixement de cultura científica que alhora en atrau per comprar el producte que se’ns anuncia.
COMPARACIÓ ENTRE LES ENTREVISTES DE JOSEP MARLÈS I MONTSERRAT GUILLÉN.
El punt en comú entre un biòleg i una comunicadora, és que la introducció de termes científics en la publicitat és positiu, si s'utilitza bé.
Segons Marlès, la publicitat amb termes científics s'ha d'utilitzar amb rigor, perquè sinó els qui surtim perjudicats som nosaltres, com a consumidors. Segons Guillén, la publicitat amb termes científics és una manera innovadora i atractiva per convéncer al públic, d'una manera diferent a com s'ha fet sempre. El públic vol novetats, i la publicitat dóna la novetat demanada, amb termes científics que molts no entenem, però que ens és igual, perquè el comprarem igual, ja que preferim la novetat abans que saber la veracitat d'aquell producte.
La publicitat és una estratègia, que busca vendre un producte però les eines que empra han d'estar ben utilitzades perquè sino és quan succeeixen polèmiques, com l'exemple del cas Actimel.
El punt en comú entre un biòleg i una comunicadora, és que la introducció de termes científics en la publicitat és positiu, si s'utilitza bé.
Segons Marlès, la publicitat amb termes científics s'ha d'utilitzar amb rigor, perquè sinó els qui surtim perjudicats som nosaltres, com a consumidors. Segons Guillén, la publicitat amb termes científics és una manera innovadora i atractiva per convéncer al públic, d'una manera diferent a com s'ha fet sempre. El públic vol novetats, i la publicitat dóna la novetat demanada, amb termes científics que molts no entenem, però que ens és igual, perquè el comprarem igual, ja que preferim la novetat abans que saber la veracitat d'aquell producte.
La publicitat és una estratègia, que busca vendre un producte però les eines que empra han d'estar ben utilitzades perquè sino és quan succeeixen polèmiques, com l'exemple del cas Actimel.
entrevista: MONTSERRAT GUILLÉN, PROFESSORA DE LA FACULTAT DE COMUNICACIÓ BLANQUERNA ( executiva de comptes, creativa publicitària)
Què opina sobre l'utilització de termes científics, a vegades de forma abusiva o enganyosa, en la publicitat amb l'objectiu de vendre més?
La publicitat no és una ciència. Utilitza recursos del mètode social, confirmats per les audiències, per saber si aquests són eficaços o no ho són.
De la mateixa manera, hem de considerar la part creativa, hi ha unes regles establertes, un model a seguir, el model Aida que es refereix en gran part a tot el que és captació de la publicitat, interès, etc.
El que passa amb la publicitat actualment és que busca nous mètodes per a captar l'atenció, aquests requereixen un estudi, una revisió de l'experiència.
És difícil fer experiments, s'agafen mostres que sempre són representatives. Per això es realitzen estudis de consum, hi ha agències que ivestiguen i recullen apunts sobre la temàtica que es publicitarà, la captació del públic, etc.
Són abusos els que es comet?
No, no crec que siguin abusos. Es busca la novetat, si dones una dada és més creïble que si parles en general. Un altre tema és si el públic coneix el significats dels termes científics que s'utilitzen.
Parlem de les dades, sovint veiem en anuncis com el d'actimel, per exemple, frases com " testats científicament o en X persones"; tenen més veracitat? Són reals aquestes afirmacions?
Sí, les afirmacions són reals i comprovades devant notari. No és que siguin més veraços o no, simplement capten millor l'atenció del públic. Un exemple, si anuncies una llet X amb calci, i un altre publicista anuncia una llet X simplement, al teu cap quedarà gravat que la llet X porta calci i serà la marca que recordaràs, encara que ja sabem que ambdues en porten.
Vivim unts temps governats per l'estètica, l'aparença, són infinitat els anuncis de cosmètics, de nutrició, de dieta, ... Hi ha alguna mena d'influència cap al públic?
Penso que la publicitat és un reflex de la societat. El que fa la publicitat és interessar-se, aprofitar-se de la situació, el context, les inquietuds socials per fomentar les avantatges dels seus productes. Daltra banda, no tot es negatiu, també hi ha elements concienciadors i d'aprenentatge, no nomès per aprimar-se. És cert que hi ha un cert culte al cos, però també aprenem que és bo dur una vida sana, sabem que hi ha abusos que no podem cometre com els menjars ràpids, la manca d'esport, etc.
Quina és la diferència entre la publicitat i la ciència actualment en relació a la d'anys anteriors?
Crec que la gent avui en dia està més preparada. Els productes cada cop són més semblants, són iguals. El que busquen els publicistes és destacar quelcom per captar l'atenció, perquè amb la competència que hi ha, pocs elements d'un producte és poden destacar.
Em torno a referir a l'exemple de la llet X amb calci, o la llet X sense calci.
ANÀLISI D’ALGUNS TERMES CIENTIFICS QUE UTILITZA LA PUBLICITAT
Trobem gran quantitat d’anuncis amb paraules de caràcter científic que la majoria de vegades no sabem el seu significat, ni que ens aporten o quins perills tenen. No ens informem abans d’utilitzar-les perquè atribuïm al llenguatge científic un cert prestigi i credibilitat.
Ja que els anuncis no ens expliquen el significat d’aquets elements ni com funcionen analitzarem alguns exemples.
Roc
Retinol: La vitamina A o Retinol
Aplicat a les cremes per mantenir la pell més jove, els efectes del retinol depenen de la concentració que s’utilitzi. Si és molt baixa, no tenen cap efecte sobre la pell i si es molt alta pot causar irritacions i cremades lleus ja que fa la pell foto-sensitiva, es a dir, sensible a la llum. Per això és aconsellable llegir les indicacions del producte.
Activia
Bifidus Actiregularis: nom inventat per l’empresa Danone per referir-se a Bifidobacterium animalis. Aquest ajuda al transit lent I irregular intestinal.
A l’etiqueta podem llegir:
ACTIVIA de DANONE es un alimento lácteo fermentado con Bifidus ActiRegularis: un ingrediente exclusivo de DANONE que ayuda a regular el tiempo de tránsito intestinal en sólo 2 semanas.
Al dir que el “Bifidus Actiregularis” és un ingredient exclusiu de Danone ens està comunicant una idea falsa ja que aquest no existeix. A més la bactèria a la que es refereix, Bifidobacterium animalis, tampoc és del iogurt exclusivament.
Cuetara
L-Carnitine: es refereix al nutrient Carnitina. La seva funció és accelerar la combustió de lípids (greixos) per a la producció d’energia.
Les galetes que s’anuncien i que porten L-Carnitine no funcionen per deixar d’engreixar com es pensa.
Encara que la Carnitina serveixi com a transport dels greixos per ser cremats, si el nostre cos està prou proveït de Carnitina l’aportació de més no accelera el procés. A més, segons la composició de les galetes es tindrien que cremar 400 grams d’hidrats de carboni per desprès consumir els 20 grams de greixos saturats i així poder aprofitar els grams de carnitina.
Supradyn
Multivitamínico con minerales:
En aquest anunci, no es juga amb la paraula, es a dir, el no saber que és una vitamina, en aquest cas, sinó les propietats d’aquestes.
A l’anunci no paren de repetir «¡Supradyn: ¡Para recargar toda tu energía!» i el més interessant, és que les vitamines no aporten energia al cos.
Una altre vegada s’aprofiten de l’ignorància de la gent en l’àmbit científic.
Marie Lu
Digestive:
No és una paraula que no sapiguem però es fa servir per comunicar al receptor quelcom digestiu. Per transmetre la idea de galeta que no engreixa.
Però si llegim la lletra petita de l’envàs trobem escrit “Esta galleta no contiene características dietéticas digestivas”.
Es a dir juga amb la nostra capacitat de relació per associar “Digestive” a digestiu.
notícia descriptiva: EL LLENGUATGE EN LA PUBLICITAT I EL PODER DE LES PARAULES
Estudis realitzats per la Organització Europea de Consumidors, reflecteix que el 77% dels entrevistats declara estar molt interessat per la nutrició i que un 81% agraeix la informació nutricional que apareix a l’envàs. Malgrat això, la majoria de gent assegura que creu molt més en el que es diu en la publicitat que en les taules nutricionals que molts productes adjunten en l’envàs.
En els darrers anys, i com ja s’ha explicat en publicacions anteriors, avui en dia la cultura visual sembla ser que esta al capdavant de tot informació. El llenguatge no ha mort ni a perdut importància, simplement s’utilitza d’una manera diferent: per transmetre missatges que no sempre falsos, moltes vegades són enganyosos.
El llenguatge però, ha canviat. A passat de ser un llenguatge lineal i senzill, a ser un llenguatge absolutament modificat que ha adoptat recursos per atraure l’atenció de la audiència/consumidors. El llenguatge en la publicitat té el seu màxim exponent en l’eslògan, ja que normalment amb poques paraules s’identifica un producte concret.
Hi ha paraules que per si soles ja transmeten un missatge. Prefixos, molt utilitzats, com bio- o eco- són l’ham perfecte al que s’hi llença la societat d’avui en dia. El prefix bio-, com ja sabem, ha estat regulat des de fa poc per la legislació actual i el seu us s’ha limitat molt, al igual que el mot ‘light’. Una altre paraula que ha esdevingut tabú és el mot bacteri. Moltes vegades s’associa el mot bactèria amb quelcom dolent, es relaciona amb malaltia o contaminació. Es bactèries però, es troben dins de tot producte làctic, i gràcies a elles podem fer més fàcil la digestió. La presència d’aquestes bactèries vives en molts productes és del tot beneficiós per el nostre organisme.
El que és una qualitat positiva, com ho són en molts casos els bacteris, s’oculta al públic mitjançant eufemismes o bé introduint un nom científic, gairebé impronunciable, que ajuda a no fer males connotacions d’allò que se’ns presenta.
En els darrers anys, i com ja s’ha explicat en publicacions anteriors, avui en dia la cultura visual sembla ser que esta al capdavant de tot informació. El llenguatge no ha mort ni a perdut importància, simplement s’utilitza d’una manera diferent: per transmetre missatges que no sempre falsos, moltes vegades són enganyosos.
El llenguatge però, ha canviat. A passat de ser un llenguatge lineal i senzill, a ser un llenguatge absolutament modificat que ha adoptat recursos per atraure l’atenció de la audiència/consumidors. El llenguatge en la publicitat té el seu màxim exponent en l’eslògan, ja que normalment amb poques paraules s’identifica un producte concret.
Hi ha paraules que per si soles ja transmeten un missatge. Prefixos, molt utilitzats, com bio- o eco- són l’ham perfecte al que s’hi llença la societat d’avui en dia. El prefix bio-, com ja sabem, ha estat regulat des de fa poc per la legislació actual i el seu us s’ha limitat molt, al igual que el mot ‘light’. Una altre paraula que ha esdevingut tabú és el mot bacteri. Moltes vegades s’associa el mot bactèria amb quelcom dolent, es relaciona amb malaltia o contaminació. Es bactèries però, es troben dins de tot producte làctic, i gràcies a elles podem fer més fàcil la digestió. La presència d’aquestes bactèries vives en molts productes és del tot beneficiós per el nostre organisme.
El que és una qualitat positiva, com ho són en molts casos els bacteris, s’oculta al públic mitjançant eufemismes o bé introduint un nom científic, gairebé impronunciable, que ajuda a no fer males connotacions d’allò que se’ns presenta.
article d'opinió: PUBLICIDAD CIENTÍFICA. CLAUDE HOPKINS
Desde este punto de vista, toda actividad publicitaria tendría que ser susceptible de medición, y los resultados producidos deberían estar justificados. Decía que debíamos tratar a la publicidad como tratamos a un vendedor. Comparándola con otros vendedores. Estimando sus costos y resultados y sin aceptar excusas, tal y como los buenos vendedores nunca darían. La diferencia entre un vendedor y la publicidad es tan solo de grados, pues la publicidad no es más que el arte de vender multiplicado.
Hopkins fue quien inventó el uso de las muestras, las pruebas libres de riesgos, la garantía de devolución de dinero y las pruebas del mercado. Fue él quien nos mostró la aplicación de principios científicos a la publicidad. Él quería medir todo lo que hacía.
Sólo escribió dos libros, y ambos son considerados como clásicos: “Publicidad Científica”, escrito en 1923 y su autobiografía “Mi vida en la Publicidad” en 1927. Entre las empresas a las cuales les creó publicidad se encuentran empresas que aún hoy siguen siendo marcas fuertes: Palmolive, Pepsodent, Quaker.
Sus hallazgos –sin lugar a dudas- han hecho más para el marketing directo que lo que ha hecho cualquier otra persona en la historia de la publicidad.
En sus libros comenta cómo, en su época, gran parte de la publicidad se limitaba a decir “cómprenme a mí…” o “venga a mi tienda…” y nadie contestaba la pregunta fundamental de los clientes: “¿Qué hay aquí para mí?”. Incluso hoy, en pleno siglo XXI, muchos publicistas siguen cometiendo el mismo error.
Com diu Hopkins, l’objetiu de tota publicitat és vendre, i es aquí on comença el problema de: fins a quin punt podem arribar per fer que els productes en venguin? Hi ha algún tipus d’ètica que s’hagi de seguir?
Actualment, en el s.XXI, hi ha mil i una estretègies per fer que el producte es vengui, i una d’elles, que és utilitzada glogalment és la de utilizar termes científics per donar-li més credibilitat al producte.
Afegint que aquests termes científics sempre están amb anglès per donar-li més serietat i importancia. Els resultats produits pel producte, haurien d’estar justificats; en cap cas, podem comprobar (com a consumidors) al 100% que el terme científic que han utilitzat és el que ens ha fet l’efecte, ni odem, com a consumidors saber a ciència certa, si aquell terme és correcte, verdader i fiable.
entrevista: JOSEP MARLÈS, BIÒLEG I PROFESSOR DE L’ESCOLA FREDERIC MISTRAL-TÈCNIC EULÀLIA
¿Què opina sobre l’utilització de termes cientifics, a vegades de forma abusiva o enganyosa, en la publicitat amb l’objectiu de vendre més?
La utilització d’aquests termes en si, és positiu. El que és negatiu és la utilització d’aquests termes sense cap mena de rigor. Per què? Perquè sortim perjudicats els clients i a la llarga el producte.
Per exemple, l’ACTIMEL. Aquest producte porta el lema de que L.casei immunitas ajuda a les defenses. L’l. casei immunitas és un bacteri que ajuda a fer la digestió intestinal, així com ho fan altres bacteris làctics com per exemple, els del iogurt, que ho fan de manera natural. Aquests bacteris fermenten la lactosa i donen lloc a l’àcid làctic. Aquest àcid làctic ens protegeix l’intestí de la proliferació d’altres bacteris que si que podrien ser perjudicials. En resum, l’L.casei immunitas és una bacteri que ajuda a tenir una digestió intestinal correcte i que ens p
rotegeix de possibles infeccions.
La publicitat que anuncia Actimel, ens diu que aquest bacteri afavoreix la defensa immunitària, cosa que no és certa, ja que la defensa immunitària és una defensa que implica la fabricació d’anticossos. http://www.youtube.com/watch?v=jvzVIcraIhg
Cada vegada més, a Internet, es troben més i més explicacions de com aquell lema en el que una empresa s’hi aferra (com podria ser: “L.casei immunitas, ajuda a les teves defenses”) és molt cop fals. Com influeix Internet en la divulgació d’aquests errors?
A Internet, per exemple, hi ha molts articles que diuen que l’L.casei no funciona com diu l’empresa. El problema d’avui en dia és que, la publicitat al no dir la veritat fa que a Internet es generi moltíssima opinió en contra, que moltes vegades arriba a ser menys certa del que es diu l’anunci, que tampoc és del tot cert.
No dir la veritat o modificar-la pot sortir rentable per la empresa, però a la llarga és sempre contraproduent. Abans la contrapublicitat era molt cara. Ara amb Internet és un “foro” obert a tothom, però que més que mai, s’ha de vigilar fins i tot quan poden arribar a tenir part de raó. En definitiva, la publicitat hauria de ser molt més rigorosa.
¿Creu que hi ha prou cultura científica en la societat com perquè gran part de la població s’adoni dels molts dels gravíssims errors que es cometen en publicitat?
Hi ha una falta de cultura científica en la societat que afavoreix que es pugui utilitzar la pseudociència per vendre productes. Per altre banda, es pot contraatacar sense rigor. Personalment, crec que la publicitat amb rigor té la batalla guanyada. La publicitat és molt important però guanyarà la batalla si es fa amb rigor i convenç per les seves qualitats vertaderes.
¿A què és degut que, actualment hi hagi una obsessió per mantenir una dieta saludable, equilibrada i malgrat això el consum de productes ordinaris hagi disminuit mentre productes molt manufacturats que asseguren ser saludables (però ningú ens ho assegura) ha augmentat quantitativament?
De fet, els aliments es classifiquen en tres grans grups: el primer grup són els aliments funcionals, que són aquells que aporten alguna qualitat favorable a la salut de les persones de forma normal. Un exemple en seria el iogurt.
Un segon grup el formen els aliments ecològics, que són aquells que provenen de la ramaderia i agricultura ecològica i que en el seu cultiu no s’ha utilitzat cap producte químic que no sigui natural al 100%. (De totes maneres, el tema dels pesticides és més delicat, ja que tots els aliments en porten, el que canvia és que aquests siguin naturals o no.)
El tercer grup són els aliments transgènics, que són aquells que provenen de la modificació de l’ADN de l’ésser viu, ja sigui planta o animal.
Fora d’això, hi ha aliments normals (o ordinaris) que aporten nutrients de manera natural. El que fa la publicitat i la contrapublicitat és buscar en el producte (aliment) un valor afegit. Per exemple, la llet. En la llet sempre s’hi busca un valor funcional. Un producte històric com ho és la llet, avui en dia, se li afegeixen (o diuen que li afegeixen) valors que la fan més sana. Poc a poc, les indústries alimentícies afegeixen valors funcioanls a cada vegada més productes per fer-los més atractius als ulls del consumidor.
¿És possible doncs, que a conseqüència d’aquesta trajectòria hipocondríaca de la població, es generi un consum abusiu d’algun dels productes que diuen de ser les més sans?
La publicitat hauria d’advertir que el consum exagerat d’aquests productes pot ser contraproduent. Per exemple, les isoflavones, en consum excessiu poden ser molt dolentes. Així com ho és la fibra. El consum excessiu de fibra fa que aquesta s’acumuli a la zona final del colon i que es transformi en àcids grassos saturats. Així doncs, una cosa ben vista de la qual molts productes com el pà o iogurts n’abusen avui en dia, és capaç de transformar-se en el pitjor enemic.
Si observem qualsevol missatge publicitari mai ens hi trobarem que el seu producte en excés fagi mal. Això és un perill avui en dia sobretot en la gent no té massa clar que la base d’una dieta és que sigui variada. Com a idea o proposta, crec que s’hauria d’afegir en els anuncis que ressaltin un valor funcional afegit i
ressaltat, que l’abús d’aquest és dolent. Les empreses publicitàries haurien de negociar amb les administracions perquè es fessin càrrec d’aquests segons de publicitat. En les televisions públiques, endemés, aquests segons de publicitat afegida podria ser subvencionat pel govern central autonòmic.
La sort que tenim els mediterranis és que la nostre dieta és molt variada. El problema el patim menys. En països anglosaxons és molt diferent.
¿Creu que la publicitat ha abusat sempre de la ciència, o ha augmentat en els últims anys?
L’objectiu de la publicitat és vendre. És difícil no caure en la temptació d’abusar d’algun terme científic. Ara hi ha més temes dels quals abusar però igualment, ara hi ha més control. Per exemple, fa uns anys va sortir al mercat un producte per a nens anomenat Kina San Clemente. Això anava dirigit al públic adult però destinat als nens. Ajudava a agafar gana als nens. http://www.youtube.com/watch?v=9LUe4w6MQs4
Des del punt de vista publicitari, va ser molt bo. L’eslògan era impactant i va donar resultat. El producte, però, portava alcohol. Posteriorment, es va retirar del mercat.
Avui en dia, hi ha més temes, més per escollir. Els abusos s’han fet sempre però ara la legislació és més acurada.
¿En quin àmbit es produeixen més abusos de termes científics?
On hi ha més desconeixement és en el tema de la cosmètica. És on s’abusa més dels termes científics, en el sentit de que juguen amb avantatge. Normalment, els productes no seran mai perjudicials, però d’aquí a que realment siguin beneficiosos hi ha un bon tros. Per exemple, el col·lagen. En molts anuncis, sentim que el col·lagen afavoreix tenir una pell sana. En realitat però, el col·lagen seria bo per la pell si aquesta l’absorbís. Per la pell és impossible, ja que és una proteïna amb molt pes molecular i per tant, molt difícil d’absorbir.
¿Tenen més veracitat productes que remarquen que han estat provats científicament o en X persones?
Els estudis científics s’han d’avaluar estadísticament i posteriorment, veure quina avaluació s’ha utilitzat. Moltes vegades ens diuen que aquell producte ha estat provat en 48 persones, però no ens adonem que pot ser que 48 persones hagin donat positiu a la prova, però 2000 estat neutre.
Amb medicaments la cosa és totalment diferent, és clar, ja que han de tenir un estudi científic darrere, ja que sinó no es podrien llençar al mercat.
¿Què opina sobre l’utilització de termes cientifics, a vegades de forma abusiva o enganyosa, en la publicitat amb l’objectiu de vendre més?
La utilització d’aquests termes en si, és positiu. El que és negatiu és la utilització d’aquests termes sense cap mena de rigor. Per què? Perquè sortim perjudicats els clients i a la llarga el producte.
Per exemple, l’ACTIMEL. Aquest producte porta el lema de que L.casei immunitas ajuda a les defenses. L’l. casei immunitas és un bacteri que ajuda a fer la digestió intestinal, així com ho fan altres bacteris làctics com per exemple, els del iogurt, que ho fan de manera natural. Aquests bacteris fermenten la lactosa i donen lloc a l’àcid làctic. Aquest àcid làctic ens protegeix l’intestí de la proliferació d’altres bacteris que si que podrien ser perjudicials. En resum, l’L.casei immunitas és una bacteri que ajuda a tenir una digestió intestinal correcte i que ens p
rotegeix de possibles infeccions.La publicitat que anuncia Actimel, ens diu que aquest bacteri afavoreix la defensa immunitària, cosa que no és certa, ja que la defensa immunitària és una defensa que implica la fabricació d’anticossos. http://www.youtube.com/watch?v=jvzVIcraIhg
Cada vegada més, a Internet, es troben més i més explicacions de com aquell lema en el que una empresa s’hi aferra (com podria ser: “L.casei immunitas, ajuda a les teves defenses”) és molt cop fals. Com influeix Internet en la divulgació d’aquests errors?
A Internet, per exemple, hi ha molts articles que diuen que l’L.casei no funciona com diu l’empresa. El problema d’avui en dia és que, la publicitat al no dir la veritat fa que a Internet es generi moltíssima opinió en contra, que moltes vegades arriba a ser menys certa del que es diu l’anunci, que tampoc és del tot cert.
No dir la veritat o modificar-la pot sortir rentable per la empresa, però a la llarga és sempre contraproduent. Abans la contrapublicitat era molt cara. Ara amb Internet és un “foro” obert a tothom, però que més que mai, s’ha de vigilar fins i tot quan poden arribar a tenir part de raó. En definitiva, la publicitat hauria de ser molt més rigorosa.
¿Creu que hi ha prou cultura científica en la societat com perquè gran part de la població s’adoni dels molts dels gravíssims errors que es cometen en publicitat?
Hi ha una falta de cultura científica en la societat que afavoreix que es pugui utilitzar la pseudociència per vendre productes. Per altre banda, es pot contraatacar sense rigor. Personalment, crec que la publicitat amb rigor té la batalla guanyada. La publicitat és molt important però guanyarà la batalla si es fa amb rigor i convenç per les seves qualitats vertaderes.
¿A què és degut que, actualment hi hagi una obsessió per mantenir una dieta saludable, equilibrada i malgrat això el consum de productes ordinaris hagi disminuit mentre productes molt manufacturats que asseguren ser saludables (però ningú ens ho assegura) ha augmentat quantitativament?
De fet, els aliments es classifiquen en tres grans grups: el primer grup són els aliments funcionals, que són aquells que aporten alguna qualitat favorable a la salut de les persones de forma normal. Un exemple en seria el iogurt.
Un segon grup el formen els aliments ecològics, que són aquells que provenen de la ramaderia i agricultura ecològica i que en el seu cultiu no s’ha utilitzat cap producte químic que no sigui natural al 100%. (De totes maneres, el tema dels pesticides és més delicat, ja que tots els aliments en porten, el que canvia és que aquests siguin naturals o no.)
El tercer grup són els aliments transgènics, que són aquells que provenen de la modificació de l’ADN de l’ésser viu, ja sigui planta o animal.
Fora d’això, hi ha aliments normals (o ordinaris) que aporten nutrients de manera natural. El que fa la publicitat i la contrapublicitat és buscar en el producte (aliment) un valor afegit. Per exemple, la llet. En la llet sempre s’hi busca un valor funcional. Un producte històric com ho és la llet, avui en dia, se li afegeixen (o diuen que li afegeixen) valors que la fan més sana. Poc a poc, les indústries alimentícies afegeixen valors funcioanls a cada vegada més productes per fer-los més atractius als ulls del consumidor.
¿És possible doncs, que a conseqüència d’aquesta trajectòria hipocondríaca de la població, es generi un consum abusiu d’algun dels productes que diuen de ser les més sans?
La publicitat hauria d’advertir que el consum exagerat d’aquests productes pot ser contraproduent. Per exemple, les isoflavones, en consum excessiu poden ser molt dolentes. Així com ho és la fibra. El consum excessiu de fibra fa que aquesta s’acumuli a la zona final del colon i que es transformi en àcids grassos saturats. Així doncs, una cosa ben vista de la qual molts productes com el pà o iogurts n’abusen avui en dia, és capaç de transformar-se en el pitjor enemic.
Si observem qualsevol missatge publicitari mai ens hi trobarem que el seu producte en excés fagi mal. Això és un perill avui en dia sobretot en la gent no té massa clar que la base d’una dieta és que sigui variada. Com a idea o proposta, crec que s’hauria d’afegir en els anuncis que ressaltin un valor funcional afegit i
ressaltat, que l’abús d’aquest és dolent. Les empreses publicitàries haurien de negociar amb les administracions perquè es fessin càrrec d’aquests segons de publicitat. En les televisions públiques, endemés, aquests segons de publicitat afegida podria ser subvencionat pel govern central autonòmic.La sort que tenim els mediterranis és que la nostre dieta és molt variada. El problema el patim menys. En països anglosaxons és molt diferent.
¿Creu que la publicitat ha abusat sempre de la ciència, o ha augmentat en els últims anys?
L’objectiu de la publicitat és vendre. És difícil no caure en la temptació d’abusar d’algun terme científic. Ara hi ha més temes dels quals abusar però igualment, ara hi ha més control. Per exemple, fa uns anys va sortir al mercat un producte per a nens anomenat Kina San Clemente. Això anava dirigit al públic adult però destinat als nens. Ajudava a agafar gana als nens. http://www.youtube.com/watch?v=9LUe4w6MQs4
Des del punt de vista publicitari, va ser molt bo. L’eslògan era impactant i va donar resultat. El producte, però, portava alcohol. Posteriorment, es va retirar del mercat.
Avui en dia, hi ha més temes, més per escollir. Els abusos s’han fet sempre però ara la legislació és més acurada.
¿En quin àmbit es produeixen més abusos de termes científics?
On hi ha més desconeixement és en el tema de la cosmètica. És on s’abusa més dels termes científics, en el sentit de que juguen amb avantatge. Normalment, els productes no seran mai perjudicials, però d’aquí a que realment siguin beneficiosos hi ha un bon tros. Per exemple, el col·lagen. En molts anuncis, sentim que el col·lagen afavoreix tenir una pell sana. En realitat però, el col·lagen seria bo per la pell si aquesta l’absorbís. Per la pell és impossible, ja que és una proteïna amb molt pes molecular i per tant, molt difícil d’absorbir.
¿Tenen més veracitat productes que remarquen que han estat provats científicament o en X persones?
Els estudis científics s’han d’avaluar estadísticament i posteriorment, veure quina avaluació s’ha utilitzat. Moltes vegades ens diuen que aquell producte ha estat provat en 48 persones, però no ens adonem que pot ser que 48 persones hagin donat positiu a la prova, però 2000 estat neutre.
Amb medicaments la cosa és totalment diferent, és clar, ja que han de tenir un estudi científic darrere, ja que sinó no es podrien llençar al mercat.
article d'opinió: NO TOT EL QUE LLUEIX ÉS OR
Basant-me en el fotògraf Joan Fontcuberta, que és un dels personatges més polèmics coneguts mundialment, vull fer referència a la gran credibilitat que ténen avui en dia, els mitjans de comunicació. En el cas de Fontcuberta, fa montatges amb fotos reals, i modifica algun component irreal o fantàstic, per a que la gent es sorprengui al veure aquella imatge. El gran problema de la societat, i de nosaltres com a consumidors, és que ens empassem literalment tot el que ens posen, anuncien, o ensenyen, sense ni tan sols, parar-nos un moment per pensar si això que estem veient és veritat o mentida. Fontcuberta, en tots els seus treballs, ha tingut èxit, degut a que tothom ha caigut en la trampa de creure's allò que els seus ulls veuen.
En el camp de la publicitat passa exactament el mateix. Qualsevol anunci que et posin a la televisió, no el posaràs en dubte,te'l creuràs, el comentaràs al treball perquè t'ha agradat, i inclús acabaràs comprant el producte sense haber-te parat a pensar si allò que t'estàn venen és cent per cent veritat. Amb la publicitat amb terminis científics, és idèntic el resultat. Tota dona que vegi una crema, on hi hagi dos frases amb paraules científiques clau, es comprarà el producte, no perquè sàpiga quins terminis científics són, si són veritat i quin efecte ténen, sinó perquè com l'anunci conté paraules científiques, és molt més fiable que un que no en tingui.
Per tant, tornant a la filosofia de Foncuberta, no t'has de fiar mai del que et posin devant. Sempre pensat-ho dues vegades, i si cal, investiga i informa't.
notícia descriptiva: EL ESCÁNER. PUBLICIDAD Y CIENCIA
Article publicat al diari El Mundo el dijous, 03 de Octubre de 1996 per Gonzalo Casino:
Article publicat al diari El Mundo el dijous, 03 de Octubre de 1996 per Gonzalo Casino:
El escáner Publicidad y ciencia
GONZALO CASINO
La utilización en el lenguaje coloquial de términos médicos es quizá el mejor síntoma de que la cultura médica está llegando a la gente de la calle, de que el profano empieza a sentirse familiarizado con algunos arcanos médicos y de que, en fin, la educación sanitaria de la población pudiera estar mejorando. Los palabros médicos se convierten sencillamente en palabras corrientes cuando una pegadiza canción caribeña habla de la bilirrubina o cuando un grupo musical se pone un nombre tan inusual como «Diabéticas aceleradas». Nombrar un concepto médico no implica necesariamente su comprensión ni su correcto uso, pero al menos revela cierto contacto con el término. Salpimentar una conversación de palabras como laparoscopia, amniocentesis, proteinuria, insulina, estrógenos y tantas otras que empiezan a ser moneda corriente es, sin duda, un primer paso para la extensión de la cultura médica. En muchos casos, su uso no es del todo apropiado y quizá, toda esta marea de terminología médica inundando el lenguaje vulgar no sea sino un puro espejismo o un síntoma de entronización de la medicina y de divinización de su poder. El asunto es si cabe más revelador cuando esta terminología científica salta al campo de la publicidad y los conceptos médicos se transmutan en símbolos al servicio del márketing. El fenómeno no es nuevo y puede observarse en anuncios de todo tipo de objetos de consumo. Sin embargo, lo que también se observa con frecuencia es cómo el uso de esos términos muestra el más absoluto desconocimiento científico..Por ilustrar el tema con algún ejemplo, en los últimos días viene apareciendo en la Prensa un anuncio de un coche diesel de la marca BMW con un leyenda que reza: «Hasta ahora los diesel motivaban impulsos puramente cerebrales», pero el coche en cuestión «provocará grandes mutaciones». Todo ello viene ilustrado con un escáner de la cabeza, coloreado y manipulado, en el que se ve un corazón instalado en el cerebro. Y dice el anuncio: «No se alarme si nota palpitaciones en su cabeza. Sencillamente es que las emociones han ocupado el lugar de su cerebro». El recurso publicitario no puede ser más burdo, caduco y trasnochado al plantear que es el corazón y no el propio cerebro la sede de las emociones, y yerra al plantear una dicotomía entre decisiones racionales y emocionales, cuando la neurociencia tiene ya más que asumido que razón y emoción están íntimamente unidas en el cerebro. Para ser respetuosos con el saber científico, más que hablar de decisiones racionales y decisiones emocionales, habría que referirse a decisiones inteligentes, pues la emoción siempre está cargada de razón y las decisiones consideradas racionales no son ajenas a la emoción. Tratándose del anuncio de un coche, quizá toda esta disección terminológica esté de más, pero lo cierto es que los anuncios de otros productos, como los adelgazantes o las cremas milagrosas, con la coartada de que al no ser medicamentos no han de demostrar su seguridad y eficacia, están plagados de terminología pseudocientífica y disparatada.
GONZALO CASINO
La utilización en el lenguaje coloquial de términos médicos es quizá el mejor síntoma de que la cultura médica está llegando a la gente de la calle, de que el profano empieza a sentirse familiarizado con algunos arcanos médicos y de que, en fin, la educación sanitaria de la población pudiera estar mejorando. Los palabros médicos se convierten sencillamente en palabras corrientes cuando una pegadiza canción caribeña habla de la bilirrubina o cuando un grupo musical se pone un nombre tan inusual como «Diabéticas aceleradas». Nombrar un concepto médico no implica necesariamente su comprensión ni su correcto uso, pero al menos revela cierto contacto con el término. Salpimentar una conversación de palabras como laparoscopia, amniocentesis, proteinuria, insulina, estrógenos y tantas otras que empiezan a ser moneda corriente es, sin duda, un primer paso para la extensión de la cultura médica. En muchos casos, su uso no es del todo apropiado y quizá, toda esta marea de terminología médica inundando el lenguaje vulgar no sea sino un puro espejismo o un síntoma de entronización de la medicina y de divinización de su poder. El asunto es si cabe más revelador cuando esta terminología científica salta al campo de la publicidad y los conceptos médicos se transmutan en símbolos al servicio del márketing. El fenómeno no es nuevo y puede observarse en anuncios de todo tipo de objetos de consumo. Sin embargo, lo que también se observa con frecuencia es cómo el uso de esos términos muestra el más absoluto desconocimiento científico..Por ilustrar el tema con algún ejemplo, en los últimos días viene apareciendo en la Prensa un anuncio de un coche diesel de la marca BMW con un leyenda que reza: «Hasta ahora los diesel motivaban impulsos puramente cerebrales», pero el coche en cuestión «provocará grandes mutaciones». Todo ello viene ilustrado con un escáner de la cabeza, coloreado y manipulado, en el que se ve un corazón instalado en el cerebro. Y dice el anuncio: «No se alarme si nota palpitaciones en su cabeza. Sencillamente es que las emociones han ocupado el lugar de su cerebro». El recurso publicitario no puede ser más burdo, caduco y trasnochado al plantear que es el corazón y no el propio cerebro la sede de las emociones, y yerra al plantear una dicotomía entre decisiones racionales y emocionales, cuando la neurociencia tiene ya más que asumido que razón y emoción están íntimamente unidas en el cerebro. Para ser respetuosos con el saber científico, más que hablar de decisiones racionales y decisiones emocionales, habría que referirse a decisiones inteligentes, pues la emoción siempre está cargada de razón y las decisiones consideradas racionales no son ajenas a la emoción. Tratándose del anuncio de un coche, quizá toda esta disección terminológica esté de más, pero lo cierto es que los anuncios de otros productos, como los adelgazantes o las cremas milagrosas, con la coartada de que al no ser medicamentos no han de demostrar su seguridad y eficacia, están plagados de terminología pseudocientífica y disparatada.
crònica: ACTIMEL, MENTIDA O VERITAT?
(www.maxliani.com/.../gallery/ActimelDonna01)
Al llarg del nostre blog, hem mostrat molts dels anuncis que utilitzen el discurs científic com a sistema per donar un suport de credibilitat al missatge que intenten transmetre. Precisament un dels anuncis que hem mencionat és el d’Actimel. Sembla ser, que “l’engany” no només està en la publicitat. Recentment han aparegut rumors sobre els suposats falsos beneficis que aporta aquest producte al cos. Els rumors van des de la teoria de que els L Casei Inmunitas són una simple invenció propagandística fins que aquesta suposada bactèria (L Casei), és fabricada pel propi cos i, que amb la aportació extra que se’n fa a partir de l’Actimel, aquesta deixa de ser fabricada i per tant, la seva manca, acaba per ser molt perjudicial.
A continuació, publiquem la opinió d’un lector manifestada en un blog que es centra en la Medicina, i que, creiem, reflecteix les opinions en contra del mencionat producte:
“El ACTIMEL provee al organismo una bacteria llamada L.CASEI. Esta sustancia es generada normalmente por el 98% de los organismos, pero cuando se le suministra externamente por un tiempo prolongado, el cuerpo deja de elaborarla y paulatinamente “olvida” que debe hacerlo y como hacerlo, sobre todo en personas menores a 14 años.
En realidad, surgió como un medicamento para esas pocas personas que no lo elaboraban, pero ese universo era tan pequeño que el medicamento resultó no rentable; para hacerlo rentable se vendió su patente a empresas alimenticias.
La Secretaria** de Salud obligó a ACTIMEL (La Serenísima) a indicar en su publicidad que el producto no debe consumirse por un tiempo prolongado; y cumplieron, pero en una forma tan sutil que ningún consumidor lo percibe (p.ej. “desafío actimel: consúmalo durante 14 días” o “haga de agosto su acti-mes”).
Si una madre decide completar la dieta con ACTIMEL, no percibe ningún aviso sobre su inconveniencia y no ve que puede estar haciendo un daño importante al futuro de sus hijos o al suyo a causa de las manipulaciones publicitarias de la multinacional DANONE para incrementar sus beneficios sin importarles la salud de los consumidores.”
(Equipo Actimel: L Casei Inmunitas/ www.lacoctelera.com/myfiles/ma/actimel_1.jpg )
Com a conseqüència d’aquestes sonades acusacions que es fan, cada vegada, més i més populars, Danone va publicar un nota informativa que desmentia tots els rumors i afirmava de nou, el benefici, científicament demostrat, del seu producte.
Seguidament, s'adjunta el link on es pot veure la nota que Danone va publicar:
http://www.danone.es/Danone/descargas/actimel.pdf
Després d’aquest breu article, cal reflexionar. Què ens hem de creure? Un rumor que no se sap d’ on ha sortit? O la defensa per part d’un col·lectiu industrials amb fins merament comercials que ni tan sols saben utilitzar correctament el discurs científic en els seus anuncis? És l’Actimel bo o dolent?
Si es confirmés, finalment, que l’Actimel és dolent, voldria dir que tota la publicitat que hi ha al darrere, a més de vendre’ns-el utilitzant un llenguatge científic de manera del tot incoherent, ens estarien mentint i prenent el pèl, posant en perill, fins i tot, la nostra pròpia salut.
article representatiu: INVOCACIONS EQUÍVOQUES DEL LLENGUATGE CIENTÍFIC EN LA PUBLICITAT
"crema creadora de juventud celular"
"antiimperfecciones"
"mayor poder desengrasante"
Per a fer un estudi sobre de quina manera rebem aquests continguts, hem realitzat una distinció entre les diverses maneres errònies com els rebem tal i com en articles anteriors hem esmentat; si els anuncis denoten mitjes veritats, errors, falsedats, exageracions o incorreccions entre d'altres.
En cada un dels apartats són citades una frase o el lema de l'spot publcitari sobre alguns dels
anuncis que hem analitzat pera fer el treball; de la mateixa manra hem inclós un anunci de forma visual per retransmetre-ho de la mateixa forma que ho rebem, així doncs, podrem identificar alguns dels anuncis que hem vist recentment o d'altres que desconeixiem per complert.
1.REFERENCIES FALSES I ERRORS CIENTÍFICS:
"un sonido que no se escucha"
"La L-Carnitina tiene como función principal estimular el metabolismo de las grasas"
"moléculas inteligentes"
1.1.ÚS INCORRECTE DE TERMES CIENTÍFICS:
"el magnesio, fuente de energía"
"la fuerza deportiva que ofrece su motor"
"pieles que se vuelven perezosas"
1.2.EXAGERACIONS:
"frena rápidamente los síntomas del resfriado y de la gripe"
"Piel sin poros"
"Duración infinita, acabado perfecto"
"brillo de diamante"
1.3.BARREJA DE CONCEPTES CIENTÍFICS:
Ens hem trobat amb casos d'anuncis que barregen termes diferents i el que fan és destapar l'analfabetisme científic que patim.
"cansancio de la piel"
"enriquecida con sicilio reestructurante"
"sistema bio-vacteorizado"
"biofibra"
1.4. APROPIAR-SE DE VOCABULARI QUE ENS ÉS PROPER I ENLLAÇAR-LO A UN CONCEPTE CIENTÍFIC:
sovint els publicistes fan ús de termes que ens són propers o coneguts i els barregen amb termes científics, el que acaba passant és que s'acaba perdent el significat científic original a favor d'un anunci sense sentit.
"energía regeneradora para el tratamiento de las arrugas"
"Aloe vera, la planta del desierto capaz de vivir en condiciones extremas gracias a su
s propiedades para retener la humedad natural de la piel".
"carbohidratos enérgicamente puros, limpios. Energía sana. Baja en grasas, sin colesterol."
"fortalece la piel, redensifica y rehidrata"
2.COMPARACIONS AMB ALTRES PRODUCTES SENSE REFERENCIES:
"un 10% más de potencia, un 17% menos de consumo"
"la crema de chocolate ligera tiene un 40% menos de calorías"
3.MISSATGES INCOMPRENSIBLES:
"Es el éster acetilado de L-Carnitina un transportador intracelular de grupos de acetilo a través de la membrana mitocondrial por lo que activa la metabolización de los ácidos grasos"
"con ácido hilaurónico, potente captador de agua"
"su sistema se basa en dilatar las moléculas de la piel para que los principios activos y naturales de su propia formulación desplieguen su estructura, descubran y fijen en los puntos de unión susceptibles los materiales solubles de la formulación"
"no es lo mismo tener bifidus que tener bifidus activo exclusivo de Danone"
article d'opinió: COMENTARI I REFLEXIÓ SOBRE L'ENQUESTA
L’enquesta que vam dur a terme la passada setmana reflexa tot un conjunt de factors sobre els quals cal reflexionar.
Primerament, cal mencionar que de primeres, la majoria dels enquestats van afirmar de manera força contundent que, segons el seu punt de vista, la publicitat sí és enganyosa (Sovint, a Vegades i, fins i tot, Sempre).
Partint d’aquesta base, se suposa que la gent sap que la publicitat és un medi que sovint (massa, segons el meu modest punt de vista) recorre a l’engany i a la tergiversació de termes i conceptes per tal d’assolir el seu màxim objectiu, vendre el producte i esdevenir el que els experts anomenen un “top of main”.
En aquest camp de l’engany, podríem situar els tipus d’anuncis sobre els que nosaltres centrem la nostra atenció, els que utilitzen el discurs científic.
La majoria de la gent ha contestat que A vegades o Quasi Mai entenen aquest tipus de publicitat. Bé, això ens porta a una conclusió, la societat roman ignorant davant dels coneixements i el llenguatge científic i no sap ben bé què significa el que li estan dient, les propietats que li estan esmentant o les funcions i els beneficis que li aportarà el producte que s’està intentant vendre. La societat, tal i com es reflexa en l’última pregunta, és totalment conscient d’aquesta manca de coneixements, però, tot i així, no expressa una preocupació especial. D’aquesta manera, la ignorància esdevé un arma imprescindible pel publicitari, que, se’ns dubte, se’n aprofita constantment. De fet, és aquesta mateixa ignorància la que porta a que la gent un considerable tant per cent contesti: Sovint o A vegades, a la pregunta: Els trobes fiables?. Cal dir que també un alt percentatge va contestar Quasi Mai, però tot i així, des del meu punt de vista, crec que els resultats són força alarmants. En la següent pregunta, es reflexa el triomf que han aconseguit els medis publicitaris a través del discurs científic: destacar per la seva fiabilitat. La pregunta qüestiona la fiabilitat d’aquests anuncis davant els que no es recolzen en cap estri científic, i els resultats són evidents, guanya (tot i que no de molt) el Sí, és a dir, sí que es creu en una major fiabilitat dels anuncis amb discurs científic. Ja ho vam mencionar anteriorment en alguns dels nostres escrits, la publicitat busca en la ciència, aquesta seguretat, aquesta fiabilitat i certesa de que no ens estan enganyat, de que allò és de qualitat perquè ha estat verificat per mètodes “inqüestionables”, ja que provenen de la ciència.
En l’enquesta, es veu reflectit també aquest triomf que la publicitat ha aconseguit mitjançant el mal ús de la ciència mitjançant la pregunta número 3, en la que la major part dels consumidors afirmen patir una forta influència provinent d’aquests anuncis que fan que els comprin. La gent, per tant, és conscient de l’efecte que rep, el problema, és que en la majoria dels casos, no sap que aquest efecte prové d’un ús incorrecte, incoherent i, fins i tot, insultant del mètode científic (tal i com es mostra en la pregunta 4). Cal dir, però, que en aquesta mateixa pregunta número 4, apareix un petit tant per cent que afirma que gairebé mai aquest discurs científic és utilitzat d’una manera correcta, i són aquests mateixos els que responen a la següent pregunta denunciant un efecte del tot negatiu en l’educació. Tot i ser un petit nombre, són aquests darrers ciutadans els que tenen, pràcticament, la obligació de començar un moviment en contra de l’abús que els medis publicitaris exerceixen i són els que han de conscienciar a la resta. Només d’aquesta forma es pot posar fi a aquest moviment de farsa al qual estan sotmesos la majoria.
L’enquesta que vam dur a terme la passada setmana reflexa tot un conjunt de factors sobre els quals cal reflexionar.
Primerament, cal mencionar que de primeres, la majoria dels enquestats van afirmar de manera força contundent que, segons el seu punt de vista, la publicitat sí és enganyosa (Sovint, a Vegades i, fins i tot, Sempre).
Partint d’aquesta base, se suposa que la gent sap que la publicitat és un medi que sovint (massa, segons el meu modest punt de vista) recorre a l’engany i a la tergiversació de termes i conceptes per tal d’assolir el seu màxim objectiu, vendre el producte i esdevenir el que els experts anomenen un “top of main”.
En aquest camp de l’engany, podríem situar els tipus d’anuncis sobre els que nosaltres centrem la nostra atenció, els que utilitzen el discurs científic.
La majoria de la gent ha contestat que A vegades o Quasi Mai entenen aquest tipus de publicitat. Bé, això ens porta a una conclusió, la societat roman ignorant davant dels coneixements i el llenguatge científic i no sap ben bé què significa el que li estan dient, les propietats que li estan esmentant o les funcions i els beneficis que li aportarà el producte que s’està intentant vendre. La societat, tal i com es reflexa en l’última pregunta, és totalment conscient d’aquesta manca de coneixements, però, tot i així, no expressa una preocupació especial. D’aquesta manera, la ignorància esdevé un arma imprescindible pel publicitari, que, se’ns dubte, se’n aprofita constantment. De fet, és aquesta mateixa ignorància la que porta a que la gent un considerable tant per cent contesti: Sovint o A vegades, a la pregunta: Els trobes fiables?. Cal dir que també un alt percentatge va contestar Quasi Mai, però tot i així, des del meu punt de vista, crec que els resultats són força alarmants. En la següent pregunta, es reflexa el triomf que han aconseguit els medis publicitaris a través del discurs científic: destacar per la seva fiabilitat. La pregunta qüestiona la fiabilitat d’aquests anuncis davant els que no es recolzen en cap estri científic, i els resultats són evidents, guanya (tot i que no de molt) el Sí, és a dir, sí que es creu en una major fiabilitat dels anuncis amb discurs científic. Ja ho vam mencionar anteriorment en alguns dels nostres escrits, la publicitat busca en la ciència, aquesta seguretat, aquesta fiabilitat i certesa de que no ens estan enganyat, de que allò és de qualitat perquè ha estat verificat per mètodes “inqüestionables”, ja que provenen de la ciència.
En l’enquesta, es veu reflectit també aquest triomf que la publicitat ha aconseguit mitjançant el mal ús de la ciència mitjançant la pregunta número 3, en la que la major part dels consumidors afirmen patir una forta influència provinent d’aquests anuncis que fan que els comprin. La gent, per tant, és conscient de l’efecte que rep, el problema, és que en la majoria dels casos, no sap que aquest efecte prové d’un ús incorrecte, incoherent i, fins i tot, insultant del mètode científic (tal i com es mostra en la pregunta 4). Cal dir, però, que en aquesta mateixa pregunta número 4, apareix un petit tant per cent que afirma que gairebé mai aquest discurs científic és utilitzat d’una manera correcta, i són aquests mateixos els que responen a la següent pregunta denunciant un efecte del tot negatiu en l’educació. Tot i ser un petit nombre, són aquests darrers ciutadans els que tenen, pràcticament, la obligació de començar un moviment en contra de l’abús que els medis publicitaris exerceixen i són els que han de conscienciar a la resta. Només d’aquesta forma es pot posar fi a aquest moviment de farsa al qual estan sotmesos la majoria.
La passada setmana vam fer una enquesta a un conjunt de 50 persones amb les peguntes que s’exposen a continuació. Les edats compreses van des dels 15 fins als 17 anys. Es va demanar la col•laboració tant d’ homes com dones, tot i que es presenta una certa descompensació, quedant així, més alt el tant per cent masculí.
Enquestes: SOBRE L’ÚS DEL DISCURS CIENTÍFIC EN LA PUBLICITAT
Edats: ENTRE 15 i 50 ANYS
Sexes: 42% FEMENÍ i 58% MASCULÍ
1. Creus que la publicitat, en general, és enganyosa?
Sempre 7.69%
Sovint 44.19%
A vegades 48.11%
Quasi Mai
Mai
2. Entens els anuncis que presenten un discurs científic? (Com per exemple: Rellenador colageno de L’Oreal Paris, sus bio-esferas de colageno aumentan el volumen de... etc.)
Sempre 7.69%
Sovint 23.08%
A vegades 30.78%
Quasi Mai 38.45%
Mai
b) Els trobes fiables?
Sempre
Sovint 23.08%
A vegades 38.46%
Quasi Mai 38.46%
Mai
c) Pot ser... més fiables que els anuncis que no utilitzen aquest discurs científic?
Sí 58.34%
No 41.66%
d) Creus que són una garantia de qualitat?
Sí 53.85%
No 46.15%
3. Creus que aquests tipus d’anuncis són efectius?
Sempre
Sovint 69.23%
A vegades 15.38%
Quasi Mai 8.49%
Mai 6.89%
4. Creus que els tipus d’anuncis que utilitzen el discurs científic, l’utilitzen bé?
Sempre 15.38%
Sovint 23.08%
A vegades 53.85%
Quasi Mai 7.69%
Mai
b) En cas que no (Quasi Mai o Mai), creus que és perjudicial per l’educació?
Sí 74.52%
No 25.48%
5. Creus que la societat posseeix bons coneixements científics?
Sí
No 100%
Enquestes: SOBRE L’ÚS DEL DISCURS CIENTÍFIC EN LA PUBLICITAT
Edats: ENTRE 15 i 50 ANYS
Sexes: 42% FEMENÍ i 58% MASCULÍ
1. Creus que la publicitat, en general, és enganyosa?
Sempre 7.69%
Sovint 44.19%
A vegades 48.11%
Quasi Mai
Mai
2. Entens els anuncis que presenten un discurs científic? (Com per exemple: Rellenador colageno de L’Oreal Paris, sus bio-esferas de colageno aumentan el volumen de... etc.)
Sempre 7.69%
Sovint 23.08%
A vegades 30.78%
Quasi Mai 38.45%
Mai
b) Els trobes fiables?
Sempre
Sovint 23.08%
A vegades 38.46%
Quasi Mai 38.46%
Mai
c) Pot ser... més fiables que els anuncis que no utilitzen aquest discurs científic?
Sí 58.34%
No 41.66%
d) Creus que són una garantia de qualitat?
Sí 53.85%
No 46.15%
3. Creus que aquests tipus d’anuncis són efectius?
Sempre
Sovint 69.23%
A vegades 15.38%
Quasi Mai 8.49%
Mai 6.89%
4. Creus que els tipus d’anuncis que utilitzen el discurs científic, l’utilitzen bé?
Sempre 15.38%
Sovint 23.08%
A vegades 53.85%
Quasi Mai 7.69%
Mai
b) En cas que no (Quasi Mai o Mai), creus que és perjudicial per l’educació?
Sí 74.52%
No 25.48%
5. Creus que la societat posseeix bons coneixements científics?
Sí
No 100%
article d'opinió (Breu): CAL FORMAR LA SOCIETAT
L’ús inadequat del discurs científic en la publicitat fa pensar en que les persones que realitzen aquests anuncis, ja compten amb la insensibilitat i la ignorància de la població, ja que aquesta mateixa respon positivament a les mentides o els mals usos que fan del llenguatge. Cal preguntar-nos doncs, per la situació actual del nivell de coneixements científics i destresa de raonament de les persones a les quals van dirigides tots els anuncis. Cal dir, però, que la solució no està en culpar a la publicitat, sinó ben al contrari, el que es necessita es culpar als propis consumidors per caure en “la trampa” i dipositar la seva confiança a través del seu poder de compra.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
