article d'opinió: COMENTARI I REFLEXIÓ SOBRE L'ENQUESTA


L’enquesta que vam dur a terme la passada setmana reflexa tot un conjunt de factors sobre els quals cal reflexionar.
Primerament, cal mencionar que de primeres, la majoria dels enquestats van afirmar de manera força contundent que, segons el seu punt de vista, la publicitat sí és enganyosa (Sovint, a Vegades i, fins i tot, Sempre).
Partint d’aquesta base, se suposa que la gent sap que la publicitat és un medi que sovint (massa, segons el meu modest punt de vista) recorre a l’engany i a la tergiversació de termes i conceptes per tal d’assolir el seu màxim objectiu, vendre el producte i esdevenir el que els experts anomenen un “top of main”.
En aquest camp de l’engany, podríem situar els tipus d’anuncis sobre els que nosaltres centrem la nostra atenció, els que utilitzen el discurs científic.
La majoria de la gent ha contestat que A vegades o Quasi Mai entenen aquest tipus de publicitat. Bé, això ens porta a una conclusió, la societat roman ignorant davant dels coneixements i el llenguatge científic i no sap ben bé què significa el que li estan dient, les propietats que li estan esmentant o les funcions i els beneficis que li aportarà el producte que s’està intentant vendre. La societat, tal i com es reflexa en l’última pregunta, és totalment conscient d’aquesta manca de coneixements, però, tot i així, no expressa una preocupació especial. D’aquesta manera, la ignorància esdevé un arma imprescindible pel publicitari, que, se’ns dubte, se’n aprofita constantment. De fet, és aquesta mateixa ignorància la que porta a que la gent un considerable tant per cent contesti: Sovint o A vegades, a la pregunta: Els trobes fiables?. Cal dir que també un alt percentatge va contestar Quasi Mai, però tot i així, des del meu punt de vista, crec que els resultats són força alarmants. En la següent pregunta, es reflexa el triomf que han aconseguit els medis publicitaris a través del discurs científic: destacar per la seva fiabilitat. La pregunta qüestiona la fiabilitat d’aquests anuncis davant els que no es recolzen en cap estri científic, i els resultats són evidents, guanya (tot i que no de molt) el Sí, és a dir, sí que es creu en una major fiabilitat dels anuncis amb discurs científic. Ja ho vam mencionar anteriorment en alguns dels nostres escrits, la publicitat busca en la ciència, aquesta seguretat, aquesta fiabilitat i certesa de que no ens estan enganyat, de que allò és de qualitat perquè ha estat verificat per mètodes “inqüestionables”, ja que provenen de la ciència.
En l’enquesta, es veu reflectit també aquest triomf que la publicitat ha aconseguit mitjançant el mal ús de la ciència mitjançant la pregunta número 3, en la que la major part dels consumidors afirmen patir una forta influència provinent d’aquests anuncis que fan que els comprin. La gent, per tant, és conscient de l’efecte que rep, el problema, és que en la majoria dels casos, no sap que aquest efecte prové d’un ús incorrecte, incoherent i, fins i tot, insultant del mètode científic (tal i com es mostra en la pregunta 4). Cal dir, però, que en aquesta mateixa pregunta número 4, apareix un petit tant per cent que afirma que gairebé mai aquest discurs científic és utilitzat d’una manera correcta, i són aquests mateixos els que responen a la següent pregunta denunciant un efecte del tot negatiu en l’educació. Tot i ser un petit nombre, són aquests darrers ciutadans els que tenen, pràcticament, la obligació de començar un moviment en contra de l’abús que els medis publicitaris exerceixen i són els que han de conscienciar a la resta. Només d’aquesta forma es pot posar fi a aquest moviment de farsa al qual estan sotmesos la majoria.