entrevista: JOSEP MARLÈS, BIÒLEG I PROFESSOR DE L’ESCOLA FREDERIC MISTRAL-TÈCNIC EULÀLIA


¿Què opina sobre l’utilització de termes cientifics, a vegades de forma abusiva o enganyosa, en la publicitat amb l’objectiu de vendre més?

La utilització d’aquests termes en si, és positiu. El que és negatiu és la utilització d’aquests termes sense cap mena de rigor. Per què? Perquè sortim perjudicats els clients i a la llarga el producte.
Per exemple, l’ACTIMEL. Aquest producte porta el lema de que L.casei immunitas ajuda a les defenses. L’l. casei immunitas és un bacteri que ajuda a fer la digestió intestinal, així com ho fan altres bacteris làctics com per exemple, els del iogurt, que ho fan de manera natural. Aquests bacteris fermenten la lactosa i donen lloc a l’àcid làctic. Aquest àcid làctic ens protegeix l’intestí de la proliferació d’altres bacteris que si que podrien ser perjudicials. En resum, l’L.casei immunitas és una bacteri que ajuda a tenir una digestió intestinal correcte i que ens protegeix de possibles infeccions.
La publicitat que anuncia Actimel, ens diu que aquest bacteri afavoreix la defensa immunitària, cosa que no és certa, ja que la defensa immunitària és una defensa que implica la fabricació d’anticossos. http://www.youtube.com/watch?v=jvzVIcraIhg

Cada vegada més, a Internet, es troben més i més explicacions de com aquell lema en el que una empresa s’hi aferra (com podria ser: “L.casei immunitas, ajuda a les teves defenses”) és molt cop fals. Com influeix Internet en la divulgació d’aquests errors?

A Internet, per exemple, hi ha molts articles que diuen que l’L.casei no funciona com diu l’empresa. El problema d’avui en dia és que, la publicitat al no dir la veritat fa que a Internet es generi moltíssima opinió en contra, que moltes vegades arriba a ser menys certa del que es diu l’anunci, que tampoc és del tot cert.
No dir la veritat o modificar-la pot sortir rentable per la empresa, però a la llarga és sempre contraproduent. Abans la contrapublicitat era molt cara. Ara amb Internet és un “foro” obert a tothom, però que més que mai, s’ha de vigilar fins i tot quan poden arribar a tenir part de raó. En definitiva, la publicitat hauria de ser molt més rigorosa.

¿Creu que hi ha prou cultura científica en la societat com perquè gran part de la població s’adoni dels molts dels gravíssims errors que es cometen en publicitat?

Hi ha una falta de cultura científica en la societat que afavoreix que es pugui utilitzar la pseudociència per vendre productes. Per altre banda, es pot contraatacar sense rigor. Personalment, crec que la publicitat amb rigor té la batalla guanyada. La publicitat és molt important però guanyarà la batalla si es fa amb rigor i convenç per les seves qualitats vertaderes.


¿A què és degut que, actualment hi hagi una obsessió per mantenir una dieta saludable, equilibrada i malgrat això el consum de productes ordinaris hagi disminuit mentre productes molt manufacturats que asseguren ser saludables (però ningú ens ho assegura) ha augmentat quantitativament?

De fet, els aliments es classifiquen en tres grans grups: el primer grup són els aliments funcionals, que són aquells que aporten alguna qualitat favorable a la salut de les persones de forma normal. Un exemple en seria el iogurt.
Un segon grup el formen els aliments ecològics, que són aquells que provenen de la ramaderia i agricultura ecològica i que en el seu cultiu no s’ha utilitzat cap producte químic que no sigui natural al 100%. (De totes maneres, el tema dels pesticides és més delicat, ja que tots els aliments en porten, el que canvia és que aquests siguin naturals o no.)
El tercer grup són els aliments transgènics, que són aquells que provenen de la modificació de l’ADN de l’ésser viu, ja sigui planta o animal.
Fora d’això, hi ha aliments normals (o ordinaris) que aporten nutrients de manera natural. El que fa la publicitat i la contrapublicitat és buscar en el producte (aliment) un valor afegit. Per exemple, la llet. En la llet sempre s’hi busca un valor funcional. Un producte històric com ho és la llet, avui en dia, se li afegeixen (o diuen que li afegeixen) valors que la fan més sana. Poc a poc, les indústries alimentícies afegeixen valors funcioanls a cada vegada més productes per fer-los més atractius als ulls del consumidor.

¿És possible doncs, que a conseqüència d’aquesta trajectòria hipocondríaca de la població, es generi un consum abusiu d’algun dels productes que diuen de ser les més sans?

La publicitat hauria d’advertir que el consum exagerat d’aquests productes pot ser contraproduent. Per exemple, les isoflavones, en consum excessiu poden ser molt dolentes. Així com ho és la fibra. El consum excessiu de fibra fa que aquesta s’acumuli a la zona final del colon i que es transformi en àcids grassos saturats. Així doncs, una cosa ben vista de la qual molts productes com el pà o iogurts n’abusen avui en dia, és capaç de transformar-se en el pitjor enemic.
Si observem qualsevol missatge publicitari mai ens hi trobarem que el seu producte en excés fagi mal. Això és un perill avui en dia sobretot en la gent no té massa clar que la base d’una dieta és que sigui variada. Com a idea o proposta, crec que s’hauria d’afegir en els anuncis que ressaltin un valor funcional afegit i ressaltat, que l’abús d’aquest és dolent. Les empreses publicitàries haurien de negociar amb les administracions perquè es fessin càrrec d’aquests segons de publicitat. En les televisions públiques, endemés, aquests segons de publicitat afegida podria ser subvencionat pel govern central autonòmic.
La sort que tenim els mediterranis és que la nostre dieta és molt variada. El problema el patim menys. En països anglosaxons és molt diferent.

¿Creu que la publicitat ha abusat sempre de la ciència, o ha augmentat en els últims anys?

L’objectiu de la publicitat és vendre. És difícil no caure en la temptació d’abusar d’algun terme científic. Ara hi ha més temes dels quals abusar però igualment, ara hi ha més control. Per exemple, fa uns anys va sortir al mercat un producte per a nens anomenat Kina San Clemente. Això anava dirigit al públic adult però destinat als nens. Ajudava a agafar gana als nens. http://www.youtube.com/watch?v=9LUe4w6MQs4
Des del punt de vista publicitari, va ser molt bo. L’eslògan era impactant i va donar resultat. El producte, però, portava alcohol. Posteriorment, es va retirar del mercat.
Avui en dia, hi ha més temes, més per escollir. Els abusos s’han fet sempre però ara la legislació és més acurada.

¿En quin àmbit es produeixen més abusos de termes científics?

On hi ha més desconeixement és en el tema de la cosmètica. És on s’abusa més dels termes científics, en el sentit de que juguen amb avantatge. Normalment, els productes no seran mai perjudicials, però d’aquí a que realment siguin beneficiosos hi ha un bon tros. Per exemple, el col·lagen. En molts anuncis, sentim que el col·lagen afavoreix tenir una pell sana. En realitat però, el col·lagen seria bo per la pell si aquesta l’absorbís. Per la pell és impossible, ja que és una proteïna amb molt pes molecular i per tant, molt difícil d’absorbir.

¿Tenen més veracitat productes que remarquen que han estat provats científicament o en X persones?

Els estudis científics s’han d’avaluar estadísticament i posteriorment, veure quina avaluació s’ha utilitzat. Moltes vegades ens diuen que aquell producte ha estat provat en 48 persones, però no ens adonem que pot ser que 48 persones hagin donat positiu a la prova, però 2000 estat neutre.
Amb medicaments la cosa és totalment diferent, és clar, ja que han de tenir un estudi científic darrere, ja que sinó no es podrien llençar al mercat.